dilluns, 16 de gener del 2012

A LA MOLA DES DE COLL D'ESTENALLES - PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DE MUNT I L'OBAC






Espero que em quedin, encara,  algunes vides per viure, al menys dues,  o tres, tampoc demano més.
Vides alades regides solament pel vent i les corrents. On ser hoste de coves sinuoses, de prades i planúries, d’extenses i amples valls. Vull viure una altra vida on no hi hagin fronteres, ni races, ni rellotges, ni normes, ni mentides I sacrifico els peus,  les mans i la paraula a canvi d’unes ales, la infinitat del cel i  un poc de llibertat. 

Espero que me queden, todavía, algunas vidas para vivir, al menos dos, o tres, tampoco pido más.
Vidas aladas regidas solamente por el viento y las corrientes. Dónde ser huésped de cuevas sinuosas, de praderas y extensos y anchos valles. Quiero vivir otra vida donde no hayan fronteras, ni razas, ni relojes, ni normas, ni mentiras. Sacrifico los pies, las manos, la palabra a cambio de unas alas, la infinidad del cielo y un poco de libertad. 

4 comentaris:

Salomé Guadalupe Ingelmo ha dit...

El día que tenga raíces, te ofreceré refugio entre mis ramas. Un día, un día... Besos.

Anna ha dit...

Ese día, tu casa será la mía, no importa el rincón dónde hagas enraizado, te encontraré. Muak.

Anònim ha dit...

Pues yo meapaño con dos (ya podríannnnnnnn), Anna tu progresión en paisajes es enorme, me gustan

Anna ha dit...

Querido Roig, cierto... ya podrian.
Apostamos un real a que sí?
Si gano yo, compartimos una.
Un besazo.