dimecres, 1 de maig del 2013

MARROC, TOT O RES


El Marroc és un d’aquets països que, una de dues,  o no t’agraden gaire o et fascinen i a mi, naturalment,  m’ha fascinat, m’ha enganxat, m’ha enamorat. El seus colors, aromes, la seva gent, la seva gastronomia, el seu pas lent,  d’aquell que sap que el camí que s’assoleix amb presses mai no s’arriba a conèixer i per tant, sempre és millor anar a poc a poc, arribar potser més tard però havent gaudit del viatge. Jo vull tornar al Marroc, no sé quan ni amb qui, però vull viure amb la il·lusió de recuperar-lo, retrobar-lo i tornar-lo a sentir. Aquest és un petit, insignificant recull d'un fascinant viatge.
 










4 comentaris:

Anònim ha dit...

Certament un petit reportatge on els paisatges són potents i una tercera foto molt "documental".

podi-.

Josep Balius Planellas ha dit...

Senzillament encantador, jo vaig sentir una sensació igual quan vaig visitar Egipte, aquests paisos, tenen alguna cosa que enamora i atrau, el reportatge molt bo, llàstima que no poguem reflexar els sentiments.

Jose Mª Rada ha dit...

Fantastica serie de fotografías,destacar la tercera que a mi me parece espectacular!!

Un Saludo

marga gallardo ha dit...

Gran variedad de vistas la que te ha ofrecido la visita a Marruecos, me gustan.
Saludos