I aquest neguit que em volta i em revolta quan fa dies
que no et tinc a les mans. Et sé inquiet el cor de vidre
bategant dins la teva carcassa de plàstic i ferralla. Tu també m’enyores, ho noto, anheles l’escalfor
del meu cos quan et duc penjada sobre el pit, batec constant quan miro a través
teu i tot és una mica millor, més bell, absolutament immortal gràcies a tu, a
mi. Avui plegades hem robat moment precisos, miracles que ja mai més seran, i
quan van ser, són ja, nostres per sempre.
3 comentaris:
Buffffffff genial ja saps no soc gota lector esta tan be la teva expresió com les fotos una abraçada i que podem sortir moltes vegades mes !!
Bon dia Anna,
Ahir vaig publicar en el meu Tumblr unes fotos teves del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners, avui m’he donat que cal demanar permis per fer-ho, si no et sembla be les treure. El meu tumblr http://elpaisdellop.tumblr.com/
té com a finalitat donar a coneixa el nostre país a les xarxes socials.
Salutacions
Magnífic reportatge Anna, la llum, la perspectiva, l'enquadrament..., tot molt ben harmonitzat. Una abraçada i endavant.
Publica un comentari a l'entrada