dimarts, 9 de desembre de 2014

UN TOMB PER LA RIERA DE VILARDELL










Un racó allunyat del soroll, un indret verge on mantenir llargues converses amb un silenci rotund, balsàmic, necessari. Gorgues d'aigua cristal·lina que esperen deleroses cossos lleus per bressolar un instant, no cal més temps,  si cas, estar-s'hi,  recrear-s'hi depèn de cadascú.  I quina meravella descobrir sempre, infinitament, paisatges nous, tan a prop o més lluny, aquest país meu que és un miracle que no s'acaba mai.

5 comentaris:

Cinto Soler ha dit...

Molt macas Anna segurament dema i tornare amb en Xavier hi ting dues compes pendents i tinc que resoldre les me encantan les fotos la de les pedretes se surt de bona petooo !!!

Cinto Soler ha dit...

Be no habia vist el comentari estic al cotxe esperant la meva dona esta buscan bolets millor que les fotos que ja es dir .....

Ramon Roura i Grabulosa ha dit...

Bon reportatge, tant per les fotos com, sobretot, pel texte que les acompanya.

Josep Balius Planellas ha dit...

Bon reportatge Anna i el comentari molt adient, quan estàs allà es el que se sent, com una màgia que t'envolta, pau i solitud, t'hi quedaries hores i hores contemplant el corre de l'aigua. Una abraçada i endavant.

Ramon Roura i Grabulosa ha dit...

Anna, com t'he dit més d'una ocasió, les teves fotografies i textes fan un meridatge perfecte. http://gorguesgarrotxa.blogspot.com.es/2016/12/ripolles-les-llosses-riera-de-vilardell.html