LA FESTA DEL CEL, AVUI

Calia fer una entrada per compartir una posta de sol meravellosa, sense més paraules, el miracle d'avui.

GORGS A STA. COLOMA... NOMÉS SI PLOU MOLT I MOLT

GORG DEL DIABLE

****

 RIERA DE STA. COLOMA 

****

GORG DE PENJACANS

****

BALCONADA

 

****

 DES DE L'ERMITA DE FARNERS VISTA DEL CASTELL

 

****

LA COLLA D'AVUI (PEUS MULLATS) 

Ens pot sembla que estem enmig d'una selva,  enclotats, enfonsats a ran de terra, arrelats en el fang, mollt a prop de l'aigua, tant que, com sempre, acabem amb els peus mullats, no pas per accident sinó per aconseguir el millor angle, la millor llum, el racó perfecte. Xip, xap, xip, xap!!! I per què no? Un matí meravellós, com sempre,  compartint temps amb bona companyia, grans mestres i amics.

BARCELONA

Ets tot vida que va i que ve, brogit, tràfec, una urbs en constant moviment que no s’atura mai. Gent, sempre tanta gent per a tot arreu, els que hi són i  els que venim de tant en tant, de prop i de molt lluny, de més enllà; per contemplar-te, recorre’t, endinsar-nos en els teus carrerons, fer estada en les teves places i “nadar” entre el mar de gentalla que omple de colors les avingudes, La Rambla, tota tu, ets més viva que mai i m’enamores.

Quants de cops viatgem,  a tants racons de món que hi ha per descobrir,  paisatges i racons que ens emocionin,  i tu, tan propera,  plena de tot, sempre esperant. T’estimo Barcelona.  

Reial Acadèmia de Medecina

Palau Güell

Terrat Palau Güell

Columnes romanes d'August

Claustre església Sta. Anna

Catedral de Barcelona

Basílica de la Mercè

Estació de França

Parc de la Ciutadella

Casa Arcadia

REPETIR MONTSENY NO ÉS REPETIR, ÉS NOVAMENT DESCOBRIR

Tantes vegades, més, totes,  i mai no en tinc prou. Arribo i escolto el silenci que dansa entre els faigs i el reconec com mai no n’he reconegut cap d’altre. Et sé cada racó i malgrat tot cada cop em sorprens i m’enamores. Avui, he deixat petjades en un mantell de neu, flonja, blanca, potser la darrera d’aquest hivern que ja agonitza, he albirat els brancatges que s’enfilen  altius, nusos, esperant la carícia del sol per brotar lluminosos i esplèndids.  M’he acomiadat abraçant-me a un faig   amb recança per haver de marxar i amb ganes renovades de tornar a caminar-te.